El passat diumenge 19 d'Agost, va faltar un músic de la Banda de Vilamarxant, Vicent Castelló Noguera. Feia molt de temps que va deixar la Banda per motius de salut, estaba molt major, peró no deixà mai d'anar per la banda. Recordem que estigué al musical en el sopar del festival de bandes d'aquest mateix any, apenes fa un mes. Així demostraba aquest senyor lo que volía a la banda, i no com altres.
Al soterrar es va convocar als músics de la Banda, i acudirem una bona representació. Però ademés poguerem vore a una ampla representació de músics de Vilamarxant, que se uniren a nosaltres per a acompanyar al tío Castelló en la seua última provesó.
La veritat es que sigué bonico vore a tants músics, i tan bons, junts a Vilamarxant. Però una llàstima que no vulguen saber res de la Banda, com sí ho feia el tio Castelló.
Que descanse en Pau.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
JO VULL SER COM EL TIO CASTELLÓ!
La veritat, és que Pere ja ho ha dit tot. Jo encara recorde tindre al tio Castelló als assajos, sempre sense cap manta per tapar la seua portentosa tuba.
-És més còmoda portar-la sense "funda"!-deia amb aquella veu fosca.
Era una home que ha estimat la música per damunt de tot, un autèntic músic, d'aquests que van gra a gra, complidors, participatius, sempre a punt de fer qualsevol cosa per la seua banda, perquè se sentia que encara en formava part.I per a nosaltres, encara hi era. Però sobretot, d'estes persones que callen en una processó quan passa la banda, i la miren i l'aplaudeixen i fins i tot, s'emocionen. Eixa imatge del tio Castelló és la que més recorde. Uns ulls plorosets quan veia la seua banda passar pels carrers de Vilamarxant i amb una cara d'impotència perquè l'edat ja no li permetia anar en el seu lloc: darrere de la percussió.
Publicar un comentario